Què és l'Artteràpia?

L’Artteràpia es un mètode psicoterapèutic que utilitza diferents llenguatges expressius per a donar forma a sentiments, pensaments i conflictes que algunes persones tenen dificultats per exterioritzar. Alguns d'aquests llenguatges són la pintura, l’escriptura, l’escultura, la dansa o el teatre, així com la verbalització.

D'on ve l'Artteràpia?

Introduction to art-therapy per Margareth Naumburg
Introducció a l'Artteràpia de
Margareth Naumburg, 1974

L'Artteràpia és una disciplina amb molts anys d’experiència, sobretot en alguns països com els Estats Units, la Gran Bretanya o França. Els seus orígens es remunten al segle XIX, quan la psiquiatria i alguns artistes comencen a interessar-se per l’art dels malalts mentals. Tanmateix no és fins el 1940 quan apareix el terme Artteràpia de la mà del artista i autor britànic Adrian Hill. Després d’estar molt de temps ingressat en un sanatori i d’haver experimentat en primera persona els beneficis que li procurava la pintura en el seu procés de rehabilitació, decideix obrir aquesta possibilitat a d’altres malalts, convertint-se en la figura del primer artterapeuta reconegut.

Més endavant, al 1947, Margaret Naumburg, psicoanalista de Nova York, comença a utilitzar l’art com a element de mediació psicoterapèutica i es converteix en una de les pioneres de l’Artteràpia conjuntament amb la també terapeuta i artista Edith Kramer. Progressivament l’Artteràpia es va estenent a d’altres països d’Europa, i al 1950 es fa a París el I Congrés Mundial de Psiquiatria, que institucionalitza l’interès per la pintura dels malalts mentals.

Actualment països com Gran Bretanya i França inscriuen l’Artteràpia en el seu servei sanitari. Al nostre país i durant els darrers 20 anys han aparegut moltes i diferents formacions universitàries de prestigi que han col·laborat a estendre i donar coneixement d’aquesta professió. La progressiva aparició de professionals qualificats i preparats per a l'exercici de l’Artteràpia fa que actualment molts artterapeutes estiguin formant part d’equips multidisciplinars dins del nostres sistemes sanitaris, educatius i socials.

Per a què serveix l'Artteràpia?

L’Artteràpia es un mètode d’abordatge psicoterapèutic i de desenvolupament del potencial humà. Serveix per a generar les condicions que faciliten poder reconèixer les capacitats de creació i de curació emocional que cada persona posseeix. Treballa amb les capacitats i els desitjos de cada persona i no només amb les seves simptomatologies.

L'essència de l'Artteràpia resideix en l’activitat de crear quelcom que possibiliti l’enunciació de sentiments i pensaments a vegades confusos, negatius o poc clars, sovint inconscients o sense canals d’expressió. Per exemple, s'ha descobert que algunes experiències traumàtiques queden codificades en el cervell en forma d'imatges. Algunes persones poden expressar aquestes imatges abans fins i tot d'haver trobat paraules per poder descriure-les. En aquest sentit, el procés de crear és el més important en l'Artteràpia, mentre que el resultat de la creació és secundari.

És important remarcar que l'Artteràpia no és equivalent a un procés de creació artística convencional. Per bé que l'art pot ser utilitzat com a mitjà d'aprofundiment i recerca personal per a la persona que el practica, el procés artterapèutic té uns propòsits i objectius diferents, ja que s'enmarca en un entorn psicoterapèutic i es troba en tot moment acompanyat per un o més professionals que li donen forma. Tanmateix, els artterapeutes no fan diagnòstics ni treballen sobre les etiquetes de les malalties, sino sobre les persones i el seu potencial humà. Es tracta, doncs, d’un acompanyament que no ofereix cap tipus de perill, ja que el treball ho és amb la persona i és ella la que en tot moment pot decidir iniciar, continuar o donar per acabat el mateix partint de la seva automotivació.

És fiable l'Artteràpia? Evidència científica

Hi ha evidències sòlides que les psicoteràpies en general, i les teràpies expressives com l'Artteràpia en particular, tenen efectes beneficiosos quan comparem el seus resultats envers persones amb problemàtiques similars que no reben cap tractament terapèutic (Wampold 2015). L'Artteràpia s'ha aplicat amb èxit en el tractament d'abusos i traumes (King 2016), addiccions i drogodependències (Schmanke 2017) o trastorns de la personalitat (Clark 2017). Les obres de Gilroy (Gilroy 2006) i Gussak (Gussak 2016) detallen estudis d'Artteràpia sobre demència, trastorns alimentaris, depressió, epilèpsia, autisme i dèficit d'atenció, entre d'altres.

La recerca basada en l'evidència científica de l'Artteràpia és actualment una àrea en fort desenvolupament entre els professionals. El ràpid creixement d'aquesta disciplina en les últimes dècades ha produit un gran ventall de literatura en múltiples àrees d'aplicació (Gussak 2016). Diversos autors (e.g. Gilroy 2006, Kapitan 2018) han recopilat metodologies per elaborar estudis tant qualitatius com quantitatius orientats a les diferents branques d'aplicació de l'Artteràpia. Entre elles es troben diferents tipus d'assaigs clínics i l'ús de tècniques estadístiques estandaritzades com els doble cecs o les proves controlades aleatòries (RCT). L'Artteràpia, doncs, es recolza en el mètode científic per evaluar la seva eficàcia i està sotmesa a un examen constant de les seves tesis com qualsevol altra disciplina psicoterapèutica.

Actualment l'Artteràpia està reconeguda en diversos països com els Estats Units, Canadà, França, Anglaterra, Alemanya o Australia. En alguns d'ells està integrada dins el sistema sanitari i s'implanta en hospitals, centres de salut i integració social o en equips multidisciplinars formant part dels serveis mèdics. A més, existeixen nombroses associacions d'Artteràpia a tot el món que vetllen pel seu desenvolupament, així com per la transmissió d'un codi de bones pràctiques i un sistema de professionalització acreditat.

Per a més informació pots consultar les referències bibliogràfiques.

Mites comuns sobre l'Artteràpia

L'Artteràpia és una pseudociència / teoria 'New Age'

L'emergència descontrolada de pràctiques pseudocientífiques en diversos àmbits del coneixement ha situat l'Artteràpia en una posició delicada davant de la opinió pública degut a la seva naturalesa creativa. És important remarcar que l'Artteràpia s'emmarca en el camp de les psicoteràpies expressives; es tracta, per tant, d'una disciplina guiada per associacions professionals i codis de bones pràctiques. A més, l'Artteràpia posa a prova la seva efectivitat a través d'un creixent nombre d'estudis basats en l'evidència, i tracta de seguir el mètode científic descartant aquelles pràctiques que es demostren futils. Les tècniques emprades perquè aquests estudis assoleixin el màxim rigor científic és una àrea en fort desenvolupament i, malgrat les dificultats per assolir estàndards de qualitat en un camp tan complex, s'han realitzat avenços significatius en l'última dècada. L'obra de Bruce E. Wampold (Wampold 2015) recopila una gran quantitat d'aquests estudis i explica amb detall els resultats dels últims 20 anys d'investigació en les psicoteràpies.

Els artterapeutes interpreten les obres dels pacients i n'extreuen la causa de les seves patologies

Un altre mite molt aferrat és el que veu l'Artteràpia com un interpretador d'il.lustracions. Els artterapeutes no tracten d'interpretar les creacions artístiques de les persones, ni proven de trobar les causes dels seus malestars en una determinada creació. Els processos de creació artística no són sino un mitjà d'expressió i un canal de comunicació alternatius a la verbalització (la qual també forma part de l'àmbit de l'Artteràpia) durant un procés terapèutic. Són, per tant, una eina de descobriment i aprofundiment de les potencialitats creadores de cada persona que l'artterapeuta ofereix com a element vehicular per establir el vincle terapèutic. El vincle terapèutic és un element essencial per tal de guiar els processos de curació, introspecció i descobriment personal que es donen al llarg d'un procés artterapèutic.

L'Artteràpia és per nens i/o per a gent a qui l'interessa l'art

Si bé és cert que els nens tenen tendència a ser més receptius a experimentar amb l'Artteràpia, ni les habilitats artístiques ni l'interès per aquestes està directament relacionat amb un procés artterapèutic. L'Artteràpia s'ha demostrat efectiva, per exemple, en el tractament de desordres per estrés post-traumàtic en veterans de guerra. Per altra banda la majoria de persones que transiten amb èxit per l’Artteràpia mai abans havien dibuixat o pintat.

Referències

  • Carolan, R. "Emerging Perspectives in Art Therapy: Trends, Movements, and Developments" Routledge, 2017.
  • Clark, Susan M. "DBT-Informed Art Therapy", Jessica Kingsley Publishers, 2017.
  • Dalley, Tessa. "El Arte Como Terapia", Herder, 1987.
  • Gilroy, Andrea. "Art Therapy: Research and Evidence-Based Practice", SAGE Publications, 2006.
  • Gussak, David E. and Rosal, Marcia L. "The Wiley Handbook of Art Therapy", 1st Edition, John Wiley & Sons, 2016.
  • Kapitan, Lynn. "Introduction to Art Therapy Research", 2nd Edition, Routledge, 2018.
  • King, Juliet L. "Art therapy, Trauma and Neuroscience: theoretical and practical perspectives", 1st Edition, Routledge, 2016.
  • Schmanke, Libby. "Art Therapy and Substance Abuse: Enabling Recovery from Alcohol and Other Drug Addictions", 1st Edition, Jessica Kingsley Publishers, 2017.
  • Wampold, Bruce E. "The Great Psychotherapy Debate: The Evidence for What Makes Psychotherapy Work", 2nd Edition, Routledge, 2015.